LLei de Defensa de les Senyes d´Identitat Valencianes

LLEI DE DEFENSA DE LES SENYES D´IDENTITAT VALENCIANES

INICIATIVA LLEGISLATIVA POPULAR promoguda a l’ampar de la Llei 5/93, de 27 de decembre,

reguladora de l’iniciativa llegislativa popular de la Comunitat Valenciana.

Preambul

El Regne de Valencia, hui denominat Comunitat Valenciana, ha segut el lloc d’encontre de distints pobles i civilisacions.

Ibers, grecs, fenicis, romans, gots, visigots, araps, judeus, navarros, mallorquins, aragonesos, catalans i castellans, tota una suma de diverses llengües i cultures que han aniuat en les terres valencianes i que han anat conformant el ric tesor identitari valencià.

Juridicament el Regne de Valencia cristia es va crear en 1239, despres de conquistar el rei d’Arago, Jaume I, l’antiga Balansiya musulmana.

L’existencia d’una cultura, religio, costums, llengua i identitat propia anterior a la conquista jaumina i, en ocasions, molt mes rica i avançà que la dels propis conquistadors, va provocar que es creara una entitat de regne que va passar a formar part de la Corona d’Arago pero en una llegislacio, administracio i consciencia de poble absolutament reconeguda.

Els Furs del Regne de Valencia o Furs Valencians van ser jurats i proclamats pel rei Jaume I en l’any 1251, i estigueren plenament vigents hasda la seua abolicio en els Decrets de Nova Planta de 1714 que posaren fi a tot el sistema llegislatiu i politic dels regnes d’Arago i Valencia.

En 1839 les Corts espanyoles decretaren, i la reina Isabel II va sancionar, la Llei de Conformacio de Furs en la que es confirmaven els furs de les provincies Vascongaes i de Navarra, sense perjuï de l’unitat constitucional de la monarquia.

La vigent Constitucio espanyola de 1978 establix en la seua Disposicio Adicional Primera que “ampara i respecta els drets historics dels territoris forals. L’actualisacio general de dit regim foral es durà a cap, en el seu cas, en el marc de la Constitucio i dels Estatuts d’Autonomia”.

La Constitucio espanyola ve a garantisar l’existencia d’un regim foral, es dir, d’un regim propi de cada territori historic d’autogovern territorial, aço es, de la seua foralitat. Per aixo, la garantia constitucional supon que el contingut de la foralitat deu preservar tant en els seus traços organisatius com en el seu ambit de poder, l’image identificable d’eixe regim foral tradicional.

A pesar d’este reconeiximent explicit dels territoris forals, de l’exitencia viva d’una consciencia colectiva del poble valencià, de la seua foralitat i de pertinença a una realitat historica denominà Regne de Valencia, la via autonomica que la Comunitat Valenciana va utilisar per a accedir al proces constituent que es va obrir en 1978 mos ha relegat als valencians des d’un punt de vista llegislatiu, administratiu, financer i identitari, en definitiva, d’autogovern valencià ple.

Ni l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, ni la mes recent reforma estatutaria aprovà pel PP i PSOE, han sabut profundisar en la recuperacio d’una historia, d’unes lleis i d’una autonomia acort en lo que ha segut el Regne de Valencia.

Reduir la foralitat valenciana a una mera retorica circumscrita a la recuperacio del dret civil valencià, tal i com arreplega el vigent Estatut d’Autonomia, no nomes supon una manipulacio de la nostra identitat com a poble, sino una renuncia expressa del nostre territori historic al seu ple dret d’autogovern.

L’Estatut d’Autonomia deuria dur a cap, puix, una labor d’actualisacio del regim foral valencià que supondria, i faria possible, l’integracio d’este en la nova estructura territorial espanyola.

A soles des d’un verdader foralisme constitucional, la Comunitat Valenciana podra avançar en el ple reconeiximent de la seua llegislacio i les seues i institucions dins d’Espanya. El foralisme es la maxima reivindicacio de lo propi dins del respecte a l’actual marc constitucional, es en definitiva, l’unica formula en la que l’historic Regne de Valencia puga recuperar el seu prestigi i superar lo que va ser una verdadera usurpacio identitaria realisà pel rei Felip V i el seu Decret d’abolicio dels furs d’Arago i Valencia.

La present Llei de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes preten convertirse en un element dinamisador d’eixe esperit de reconquista foral, indispensable per al ple desenroll de la Comunitat Foral Valenciana o Regne de Valencia.

Les senyes d’identitat es convertixen per mig d’esta Llei com l’element vertebrador de la consciencia de poble dels valencians, un instrument a través del qual els ciutadans que son i se senten hereters del passat historic del Regne de Valencia, es configuren com a autors del seu present i futur.

Els simbols d’un poble, especialment la seua bandera i llengua propia, representen l’identitat, l’autoritat, l’unitat, el respecte i el sentiment compartit dels seus ciutadans. Si, ademes, este fet ve acompanyat per una Llei de defensa, supon que la societat civil decidix otorgarlos un reconeiximent i proteccio superior.

Ademes de la denominacio, entitat territorial, llengua, himne i bandera, esta Llei tambe otorga la consideracio de simbols identitaris que requerixen d’especial proteccio al patrimoni economic-cultural valencià, entre el que cap destacar el camp i l’industria tradicional valenciana, uns elements que mos aproximen a les llegislacions europees mes avançaes en este camp, i que, ademes, donen resposta a les actuals situacions d’insolidaritat interregional que en materies d’aigua estem patint els valencians o d’indefensio front a politiques excesivament globalisadores i gens proteccionistes de la nostra economia propia.

Els redactors d’esta Llei confien que, a partir d’este impuls foraliste, la labor del llegislador valencià s’enfoque en la necessitat d’articular els canvis precisos per a que la nostra autonomia i el seu Estatut es convertixquen en un verdader sistema d’actualisacio del regim foral valencià per a fer possible la seua plena integracio en la nova estructura territorial espanyola.

Titul I

De les senyes d’identitat

Articul 1.- Tenen la consideracio de senyes d’identitat exclusives de la Comunitat Valenciana la denominacio i delimitacio territorial, la Real Senyera, l’Himne de l’Exposicio Regional de 1909, la Llengua Valenciana i el patrimoni economic-cultural valencià. 

Articul 2.- La denominacio de senyes d’identitat es perfectament compatible en el terme de simbols de la Comunitat Valenciana, ya que per al llegislador esta ultima te un contingut eminentment administratiu, mentres que les senyes d’identitat fan referencia a una entitat superior que el poble valencià ha considerat important la seua especial proteccio. 

Articul 3.- Les senyes d’identitat que s’arrepleguen en esta Llei simbolisen l’historia, tradicio i dignitat del Regne de Valencia i del poble valencià. Son signe de l’identitat, l’autoritat, l’unitat, el respecte i el sentiment compartit dels seus ciutadans, en definitiva, valors superiors que deuen tindre la seua proteccio per mig de la Constitucio espanyola, l’Estatut d’Autonomia i tota la seua llegislacio. 

Articul 4.- La present Llei regula les seues caracteristiques, difusio i us, aixina com les mides d’especial proteccio que garantisen el compliment, respecte i acatament de lo aci dispost. 

Titul II

De les caracteristiques de les senyes d’identitat

Artículo 5.- Nom oficial.

1. El nom oficial pel qual s’ha identificat historicament el poble valencià es el de Regne de Valencia. 

2. L’Estatut d’Autonomia i l’actual marc constitucional reconeixen tambe com a denominacio oficial la de Comunitat Valenciana, que sera compatible en la de Regne de Valencia i Comunitat Foral Valenciana, abdos termens que responen a una realitat historica, de tradicio foral i reconeiximent formal del poble valencià.

3. Qualsevol atra denominacio, que puguera haver segut oficial o no en el passat, no tindra la consideracio de nom oficial.

4. Sera illegal i contraria a lo expressat en esta Llei l’utilisacio per l’administracio de l’Estat, administracions autonomiques, conselleries de la Generalitat Valenciana, diputacions provincials, corporacions locals, administracions publiques en general, partits politics, sindicats, sistema educatiu, mijos de comunicacio, empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars de qualsevol atre nom per a referirse a l’entitat territorial conformà per l’antic Regne de Valencia.

Articul 6.- Delimitacio territorial.

1. El territori de la Comunitat Valenciana compren el dels municipis integrats en les comarques que configuren les provincies d’Alacant, Castello i Valencia. 

2. El poble valencià, historicament organisats com a Regne de Valencia, compartix la seua pertinença a una estructura territorial compartida i delimità en la Constitucio espanyola, una entitat que s’ha conformat per mig d’un cresol de cultures i civilisacions que han donat lloc a l’existencia d’Espanya. 

3. La mera proposta d’inclusio de la Comunitat Valenciana a qualsevol atra realitat territorial o anexio als inconstitucionals i ahistorics “països catalans” supon una vulneracio flagrant de la voluntat del poble valencià, de la seua historia i de la seua identitat propia. 

Articul 7.- La Real Senyera.

1. La bandera de la Comunitat Valenciana es la tradicional Real Senyera composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronaes sobre franja blava al costat de l’asta. 

2. La Comunitat Valenciana promou l’us, la difusio i l’exhibicio de la seua bandera oficial com a expressio de l’identitat del poble valencià, de la seua unitat com a Regne i de la seua solidaritat entre els seus ciutadans. 

3. L’us public de la Real Senyera com a distintiu s’acomodarà a lo establit en la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la qual es regulen els simbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisacio. 

4. Queda terminantment prohibida la modificacio, inscripcio, substitucio o suplantacio de la Real Senyera com a simbol identitari de la Comunitat Valenciana. 

5. Front als ultrages i ofenses a la Real Senyera, esta gojarà de la mateixa proteccio juridica que la bandera d’Espanya, en aplicacio dels mateixos casos i suposts que esta contempla. 

6. Tots els anys, dins de les activitats del dia 9 d’Octubre es celebrarà, promogut per les institucions de la Comunitat Valenciana, un acte d’homenage i exaltacio de la Senyera Real i del Centenar de la Ploma. 

7. Com ocorre des de l’any 1391, el dia 9 d’Octubre la tradicional Real Senyera, deposità en l’Archiu Municipal, realisarà una solemne provesso civica pels carrers de la ciutat de Valencia acompanyà de totes les autoritats i institucions de la Comunitat Valenciana, aixina com en els ciutadans que desigen acompanyarla. 

8. La Real Senyera, per privilegi otorgat en 1365 pel rei Pere el Ceremonios i per a enaltir el seu ranc Real, mai s’inclina ni fa reverencia a ningu. 

Artículo 8.- Himne.

1. L’himne oficial de la Comunitat Valenciana es el denominat Himne de l’Exposicio Regional de 1909, aprovat pels Alcaldes dels Molt Ilustres Ajuntaments d’Alacant, Castello i Valencia en maig de 1925. 

2. L’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana està constituit per la musica, obra de En José Serrano Simeón, i per la lletra composta per En Maximilià Thous Orts. 

3. L’Himne ha de ser interpretat a l’inici o al final d’aquells actes oficials de caracter public i especial significacio organisats per les institucions de la Comunitat Valenciana. 

4. En els actes oficials de la Generalitat Valenciana es podra interpretar l’Himne, devent regirse per lo establit reglamentariament. 

5. Es prohibix l’alteracio i/o utilisacio de l’himne de la Comunitat Valenciana en actes, formas o versions no oficials que menyscabe la seua alta significacio.

Articul 9.- Llengua Valenciana.

1. L’idioma propi dels valencians es la Llengua Valenciana, que tindra la consideracio de llengua espanyola, i en la Comunitat Valenciana sera oficial en companyia del castellà.

2. El dia 3 de març s’establix oficialment com Dia de la Llengua Valenciana. 

3. La Llengua Valenciana constituix un sistema llingüistic propi des d’un punt de vista filologic, historic, juridic, cultural, sociologic i politic. 

4. Cap administracio general, administracio de l’Estat, administracions autonomiques, conselleries de la Generalitat Valenciana, diputacions provincials, corporacions locals, partits politics, sindicats, sistema educatiu, mijos de comunicacio, empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars podran qüestionar l’entitat idiomatica i caracter diferenciat de la Llengua Valenciana. 

5. Cap entitat academica, universitat o centre docent, ya tinga el mateix caracter public o privat, aixina com els membres que les constituixquen, treballen o depenguen d’elles en qualsevol dels seus estaments administratius o docents podran qüestionar lo aci expressat. 

Articul 10. Patrimoni economic-cultural.

1. Tindran la consideracio de senyes d’identitat immaterials aquelles expressions economic-culturals que singularisen i identifiquen a la societat valenciana, en especial referencia al camp i industria tradicional valenciana. 

2. El camp i industria tradicional valenciana han segut un motor dinamisador basic de l’economia valenciana i un eixemple de sostenibilitat territorial. 

3. Totes les administracions publiques valencianes deuran adoptar les mides necessaries per a que este patrimoni, des del seu caracter intangible, siga servint d’equilibri permanent i d’ensenya de la Comunitat Valenciana. 

4. La Generalitat Valenciana reconeix l’importancia i prestigi del Tribunal de les Aigües de Valencia, i garantisarà la seua pervivencia en el temps. 

Titul III

Del seu us, promocio i difusio

CAPITUL I. Dia de les Senyes d´Identitat Valencianes.

Articul 11.- El dia 23 de maig, que tradicionalment s’ha tingut com a dia del Palleter o dels patriotes valencians, tindra la consideracio de Dia Oficial de les Senyes d’Identitat Valencianes. 

Articul 12.- Les administracions publiques valencianes promouran activitats per a la difusio de l’historia, cultura, significat i importancia de les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana. 

CAPITUL II. Institut de Defensa de les Senyes d´Identitat Valencianes.

Articul 13.- Es crea l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes com a Institucio de la Generalitat Valenciana en les competencies, composicio, regim de funcionament i organisacio que es determinaran en una posterior Llei. 

Articul 14.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes es una Institucio de caracter public, adscrita a la Presidencia de la Generalitat Valenciana, que goja de personalitat juridica propia i eixercix les seues funcions en autonomia organica, funcional i presupostaria per a garantisar la seua objectivitat i independencia. 

Articul 15.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes es l’Institucio que te per objecte desenrollar, complir i fer complir esta Llei, defenent les senyes d’identitat valencianes, tant dins com fora de la Comunitat Valenciana. Per ad aixo tindra com a base fonamental de consens, expressio majoritaria del poble valencià, voluntaria i lliurement promoguda per mig d’esta Llei, la realitat cultural i historica genuïna valenciana.

Articul 16.- Les decisions de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, en l’eixercici de les seus funcions, deuran ser observaes per totes les institucions de la Generalitat Valenciana, poders publics, el restant d’administracions publiques, sistema educatiu, mijos de comunicacio, empreses, entitats, organismes i particulars.

Articul 17.- Les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran constituir delegacions de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, en els fins, objectius i dependencia que es determinarà en la seua llei de creacio.

CAPITUL III. 

Foment en la cultura.

Articul 18.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes i el restant de les institucions de la Comunitat Valenciana promouran la convocatoria de concursos, exposicions, audicions, certamens o competicions de diversa indole per a fomentar el coneiximent de les senyes d’identitat valencianes. Igualment, publicitaran l’image corporativa de les senyes d’identitat valencianes en els mijos de comunicacio per a sensibilisar a la ciutadania en els valors de respecte als signes del poble valencià. 

Articul 19.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia de Cultura Valenciana fomentaran el coneiximent de les senyes d’identitat valencianes i el seu us a través de la realisacio d’estudis i investigacions. 

Articul 20.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia de Cultura Valenciana desenrollarà el treball que done compliment a lo establit en l’articul 22 de la present Llei. 

Articul 21.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia de Cultura Valenciana impulsaran la creacio d’un premi anual denominat “Palleter” en el que es distinguirà a les entitats o particulars que s’hagen destacat per la seua defensa de les senyes d’identitat valencianes.

CAPITUL IV. 

Foment en l’educacio.

Articul 22.- Tots els anys, en les jornaes anteriors o posteriors al dia 9 d’octubre i al dia 23 de maig, i coincidint en dies habils d’activitat academica, en tots els centres educatius publics, concertats o privats, d’ensenyança infantil, primaria, secundaria i universitaria, i baix la responsabilitat de la direccio del centre i del personal docent, es celebraran senzills actes academics i culturals sobre el tema del valor i significat de les senyes d’identitat valencianes.

Articul 23.- En dites jornaes o actes s’entregaran gratuïtament als alumnes que ho demanen, reproduccions de la Real Senyera, d’un llibre sobre l’historia del Regne de Valencia, d’un diccionari de la Llengua Valenciana o de l’Himne. Estes reproduccions hauran segut facilitaes a cada centre, gratuïtament, per l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes a peticio del centre o del seu personal docent.

CAPITUL V. 

Foment en l’ambit local.

Articul 24.- Coincidint en les jornaes proximes al 9 d’octubre i al 23 de maig, es fomentarà que els ajuntaments i comarques promoguen l’entrega gratuïta de la Real Senyera, d’un llibre sobre l’historia del Regne de Valencia, d’un diccionari de la Llengua Valenciana o de l’Himne als veïns.

Articul 25.- Es fomentarà que, en motiu de les festes patronals de la localitat o de dates festives solemnes, els ajuntaments i comarques puguen facilitar a la poblacio material per a engalanar fronteres i balcons en els simbols identitaris de la Comunitat Foral Valenciana. 

Artículo 26.- L’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes proporcionarà gratuïtament als ajuntaments i comarques eixemplars de la Real Senyera, d’un llibre sobre l’historia del Regne de Valencia, d’un diccionari de la Llengua Valenciana o de l’Himne per a donar compliment a lo establit en els apartats anteriors, aixina com per a engalanar les vies i places publiques. El gasto que origine es finançarà en carrec als Presuposts Generals de la Generalitat Valenciana. 

Titul IV

Proteccio

Articul 27.- Les senyes d’identitat valencianes gojaran de la mateixa protecio juridica que les lleis estatals conferixen als simbols de l’Estat, en aplicacio dels mateixos casos i presuposts que estes contemplen. 

Articul 28.- 1. Seran nuls de ple Dret els actes, resolucions o manifestacions de caracter vinculant realisaes per qualsevol corporacio, autoritat publica, funcionari adscrit a l’administracio central o autonomica que contradiguen lo dispost en esta Llei.

2. La Generalitat Valenciana o l’Institut de Defensa de les Senyes d´Identitat Valencianes hauran de procedir a la seua impugnacio davant la jurisdiccio contencios-administrativa. 

3. Degut a l’important proteccio i contingut formal que posseix esta Llei, qualsevol entitat llegalment inscrita en el registre corresponent podra instar la nulitat dels actes contraris a la present Llei davant la via contencios-administrativa, tenint plena llegitimacio activa per ad aixo. 

Articul 29.- La Generalitat Valenciana haura de garantisar el compliment de lo dispost en la present Llei i corregir les infraccions que es cometen contra les seues disposicions, restaurant l’orde llegal alterat. 

Articul 30.- Es consideraran infraccions administratives les conductes que suponguen la violacio dels preceptes continguts en la present Llei, que seran sancionaes conforme a la llegislacio aplicable. 

Articul 31.- Si l’infraccio provinguera d’un funcionari public, esta tindra la consideracio de falta molt greu, deguent ser suspes d’immediat de les seues funcions, en l’apertura del corresponent expedient disciplinari, conforme a la llegislacio aplicable. 

Articul 32.- Estaran prohibits, i la Generalitat Valenciana deura velar per la seua retirà en el determini d’un any, tots els simbols i referencies que contravinguen esta Llei, instalats o que es referixquen a edificis, carrers o instalacions depenents de tot tipo d’administracio o d’institucions privaes, en especial aquelles que causen confusio publica o inseguritat juridica, segons se sanciona en l’articul 9.3 de la Constitucio espanyola. 

Articul 33.- Les administracions, diputacions provincials, corporacions locals, partits politics, sindicats, mijos de comunicacio, empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars que vulneren lo establit en la present Llei, i independentment del restant d’actuacions que establixca la llegislacio aplicable, no podran ser beneficiaris de partida presupostaria, subvencio, ajuda, bonificacio o contractacio publica dins de la Comunitat Valenciana. 

Articul 34.- La Generalitat Valenciana podra paralisar, retirar i tornar les ajudes que provinents de les institucions comunitaries, tercers països, administracio central espanyola o el restant d’autonomies de l’Estat es pretenguen destinar a partits politics, sindicats, mijos de comunicacio, empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars, i la finalitat de la qual o actuacions publiques o privaes siguen contraries a la present Llei. 

Articul 35.- La Generalitat Valenciana podra instar la suspensio de les activitats d’aquelles associacions o entitats privaes la finalitat de les quals siga contraria a la present Llei, i despres del corresponent expedient administratiu contradictori, decretar el tancament definitiu dels mateixos. 

DISPOSICIO ADICIONAL

Unica.- En el determini d’un any des de l’aprovacio d’esta Llei l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, la Generalitat Valenciana i les diputacions provincials procediran al seguiment del seu compliment i desenroll, d’acort en les seues respectives competencies.

DISPOSICIO TRANSITORIA

Primera.-

En el determini de tres mesos des de la publicacio d’esta Llei haura d’elevarse al Consell de la Generalitat Valenciana per a la seua aprovacio definitiva d’una Llei de Creacio de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes.

Segona.-

El Govern de la Generalitat Valenciana assignarà la partida presupostaria i els locals adequats per al compliment dels fins de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes. 

DISPOSICIO DEROGATORIA

Unica.- 

Queden derogaes quantes lleis autonomiques o disposicions d’igual o inferior ranc s’oponguen a lo dispost en la present Llei. 

DISPOSICIONS FINALS

Unica.-

La present Llei entrarà en vigor el dia següent de la seua publicacio en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 

En el determini d’un any des de l’aprovacio d’esta Llei l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, la Generalitat Valenciana i les diputacions provincials procediran al seguiment del seu compliment i desenroll, d’acort en les seues respectives competencies. 

DISPOSICIO TRANSITORIA

Primera.-

En el determini de tres mesos des de la publicacio d’esta Llei haura d’elevarse al Consell de la Generalitat Valenciana per a la seua aprovacio definitiva d’una Llei de Creacio de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes. 

Segona.-

El Govern de la Generalitat Valenciana assignarà la partida presupostaria i els locals adequats per al compliment dels fins de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes. 

DISPOSICIO DEROGATORIA

Unica.- 

Queden derogaes quantes lleis autonomiques o disposicions d’igual o inferior ranc s’oponguen a lo dispost en la present Llei. 

DISPOSICIONS FINALS

Unica.-

La present Llei entrarà en vigor el dia següent de la seua publicacio en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.