Searching...
jueves, 4 de julio de 2013

Ricardo Alós a Ramón Ferrer: "El valencià no és lo que l´AVL diga, sino lo que és"

Ricardo Alós és vicepresident de Círcul Cívic Valencià

Permeta'm en primer lloc posar-nos en situació per a que qui nos lligga puga fer-se una idea del motiu de la present carta.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) fon creada en 1915. Entre atres activitats de tipo cultural es dedica, des de ben antic, a normativisar la llengua que parlem els valencians, sent acceptada dins de l'Institut d'Espanya com acadèmia associada.

En 1932 apareixen unes bases ortogràfiques, basades en la normativa ortogràfica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en la pretensió d'unificar, baix una única norma, l'ortografia del català i del valencià. Estes bases a penes tingueren repercussió en terres valencianes i l'anarquia ortogràfica seguí regnant en el nostre idioma.

Per este motiu i davant la manca d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, en 1981 la RACV dictaminà unes normes -conegudes per les normes del Puig- les quals foren avalades per numerosos intelectuals i entitats culturals valencianes tal i com recull l'acta notarial que es feu per tal motiu. Estes normes tingueren també el seu reconeiximent oficial en publicar-se en elles l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 i foren usades per la Conselleria de Cultura per a l'ensenyança del valencià.

Hem de fer notar que vosté és acadèmic de número, medalla número dos, d'esta institució des de 1984.

Al setembre de 1998, dèsset anys despuix de l'acceptació de les Normes del Puig, la Generalitat Valenciana emet una llei per a la creació d'una nova acadèmia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) encara que no es va constituir fins els últims dies de juliol de 2001. La dita acadèmia fon declarada en la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006, com l'únic organisme competent per a regular nostre idioma, el valencià. Totes les institucions de la Generalitat, el conjunt de les administracions públiques, el sistema educatiu, aixina com també els mijos de comunicació, entitats, organismes de titularitat pública o que conten en finançació pública, estan obligats a seguir els dictats de l'AVL

Aplegats a este punt, yo em pregunte si un organisme, que està adscrit a Presidència pero conta en autonomia pròpia, puga dictar normes les quals han de seguir-se des de el propi govern, passant per la Conselleria d'Educació, sanitat, justícia, partits polítics, etc. fins a qualsevol entitat d'ajuda social que siga depenent de l'ajuntament del poble més chicotet de la Comunitat Valenciana, està dins de la llegalitat.

Be, tornant a lo d'adés, nos queda per contar un detall molt important; resulta que esta acadèmia, l'AVL que vosté presidix, té per objecte elaborar una normativa llingüística per al valencià partint d'aquelles bases ortogràfiques de 1932 provinents de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de les quals féem referència més amunt i que no conseguiren evitar l'anarquia existent, sino mes be aumentar-la.

És a dir, tot lo contrari a les normes emeses per la RACV, a la que vosté pertany, les quals foren extensament consensuades.

La normativa llingüística creada per l'AVL recull amplament les característiques de la llengua catalana i , és necessari dir-ho, algunes de la valenciana, pero en la majoria dels casos reduint-les a formes coloquials o dialectals, recomanant l'us de les forasteres.

Açò té unes conseqüències molt greus. En primer lloc perque no està fent-se lo que dictamina la llei 4/1983 de 23 de Novembre, en relació a la “defensa del patrimoni cultural de la nostra Comunitat Autònoma i de manera especial en la recuperació del valencià, definit com a llengua històrica i pròpia del nostre poble”.

En segon lloc, és socialment innegable el gran malestar i rebuig que provoca esta nova llengua que s'ha creat des de l'AVL seguint la nova normativa feta. L'acadèmia que vosté presidix ha obligat a que se canvien els noms històrics i ben documentats de molts pobles, per haver de seguir eixa normativa ortogràfica que ve imposta des de atres territoris. Parle de pobles com ara Alboraya, Foyos, Alberich, Albuixech, Alcoy, Chirivella, Bechí, Chert i moltíssims més, aplegant fins i tot, a haver d'escriure València, en lloc de Valéncia, perque aixina s'escriu i pronuncia en Catalunya.

En la nostra televisió autonòmica és difícil escoltar valencià. Només quan se fan entrevistes a la gent i no quan escoltem als presentadors, periodistes i locutors. L'explicació és senzilla: el poble valencià no té l'obligació de seguir els dictats llingüístics de l'AVL.

Podríem posar molts més eixemples pero n'hi ha u de vital importància: quin pare no s'ha vist incapaç d'ajudar als seus fill a fer els deures o a estudiar perque els llibres de text, documents, eixercicis, etc. estan redactats en una llengua que ampra formes i lèxic desconeguts i forasters?

A través de l'AVL, pero en diners de tots els valencians, se subvenciona a organismes i associacions que tenen per objecte la divulgació del català com ara la Fundació Escola Valenciana, Fundació Sambori, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Fundació Bromera, Associació d'Editors del País Valencià, etc.

Si tot açò ya és gros, no podem deixar-nos en el sac l'última actuació de la, per vosté presidida, AVL.

En l'artícul sèt de la llei per a la seua creació ( llei 7/1998 del 16 de setembre) en lo referent a les seus competències, diu:

en l'apartat d)

“Velar por el uso normal del valenciano y defender su denominación y entidad.”

i en l'apartat g)

“Las otras que, dentro del ámbito de sus competencias, le encarguen el Presidente de la Generalitat, las Cortes Valencianas o el Gobierno Valenciano”





En canvi, l'acadèmia que vosté presidix i davant de l'iniciativa parlamentaria encaminada a demanar a la RAE que li reconega al valencià la categoria de llengua que es parlada pels valencians, presenta una declaració institucional en les Corts en l'intenció de que és paralise la petició perque el valencià no és més que la llengua portada pels repobladors catalans.

Li recordem, En Ramón, que En Antonio Ubieto, al que vosté adorava i defenia en els seus estudis i conclusions, ya demostrà que esta idea de la repoblació era impossible degut a l'insignificant número de repobladors catalans.

Li preguem des de estes llínees que li diga al president del Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido, que el valencià no és lo que l'AVL diga que ha de ser, sino lo que és: la llengua històrica dels valencians.

Per acabar, cal preguntar-nos com pot estar vosté al càrrec de l'AVL i a l'hora ser acadèmic de número de la RACV.

Siga valent, En Ramón i tinga dignitat i coherència. No es pot estar a una cosa i a la contrària.

0 comentarios:

 
Back to top!